La mort dels pares

És un plaer poder llegir llibres amb qualitat literària que ens parlin de temes tan delicats com la pèrdua dels progenitors. Podríem posar-ne alguns exemples: Te’m morires de José Luís Peixoto,  Mares i fills de Theodor Kallifatides o El olvido que seremos d’Héctor Abad Faciolince. Ara podrem afegir-hi un parell de títols arribats darrerament a les llibreries. Ens referim a Cómo se le dice adiós a una madre de Uxue Razquin Olazaran i El jardiner i la mort de Gueorgui Gospodínov. Si bé es tracta de dues obres ben diferents podem dir que totes dues saben trobar un equilibri entre l’experiència real viscuda -la primera, la mort de la mare i la del pare, en el cas de l’escriptor búlgar- i la dosi de literatura necessària perquè en surti una narració esplèndida.



Eva Portell