Intriga, política i passió a "El trono de jazmín"

Vaig descobrir El trono de Jazmín buscant lectures pel club de gèneres fantàstics de La Gralla i us asseguro que va ser una troballa magnífica. Les primeres planes les vaig abordar amb molt d'escepticisme però immediatament  em va fascinar. 

Es tracta d'una trilogia que de moment té traduïts els dos primers volums. El trono de Jazmín és el primer d'ells.  L'autora ens transporta a un món fantàstic situat en un context indi (el del subcontinent asiàtic no nord-americà).  En aquest imperi organitzat al voltant d'unes ciutats-estat poderoses esclaten diferents conflictes. Dins d'aquest context d'inestabilitat política i violència l'autora situa en el seu centre les nostres dues protagonistes.  Malini una princesa de Parijat (la nació que domina l'imperi) i  Priya una serventa que amaga un passat terrible. Els vaivens de la política les uneixen i les circumstàncies d'ambdues faran la resta. 

Si bé el que us he descrit és el centre de la narració hi trobem moltes més coses que una història d'amor lèsbic.  L'autora ens submergeix en un món dens i fantàstic que ens transporta a les bigarrades i acolorides ciutats índies, així com en els seus costums. També mostra un món influït per una màgia poderosa que condiciona tant el destí de la gent individualment com el de les mateixes nacions que configuren l'imperi. A més d'aquests elements Tasha Suri ens presenta uns personatges rics, contradictoris i profunds que són capaços de fascinar-nos tant en els moments que es sobreposen a les circumstàncies com en els moments en què  són superats per elles. 

D'altra banda, imbricat dins la trama l'autora ens regala unes dures crítiques contra els integrismes, contra l'exercici del poder quan es fa de forma inhumana i alhora reflexiona sobre el preu que imposa aquest mateix poder a qui l'exerceix. 

En resum: El trono de Jazmín ens presenta un món tant fascinant com fantàstic en què política, màgia, amor, relacions familiars, passats dolorosos i lluites inevitables formen un gran tapís.  Però a més de ser una lectura addictiva i sovint sorprenent l'autora demostra que en els fonaments de la novel·la hi ha una profunda reflexió sobre un munt de problemes que ens afecten ara i aquí com per exemple la intolerància.

Si vau gaudir de Joc de Trons per les seves intrincades intrigues polítiques amb el Trono de Jazmín  us ho passareu en gran. 

Jordi Riu