El Grup Wagner i Yevgueni Prigozhin

Una història del Grup Wagner és també una història de Yevgueni Prigozhin.  Aquest llibre tant rigorós com apassionant ens mostra la raó per la qual el Grup Wagner va agafar una dimensió tant extraordinària.  El llibre comença fent-nos una biografia de Prighozin.  Des dels seus inicis com a delinqüent fins a esdevenir un empresari d'èxit connectat amb els jerarques russos. La seva fortuna es va basar en aconseguir contractes de càtering (d'aquí li ve el sobrenom de cuiner de Putin).  Alhora l'autor ens descriu la gènesi de les grans companyies de seguretat privades transnacionals que oferien serveis diversos que depassaven les tasques habituals d'escorta o protecció, als anys 90 del segle XX. Una d'entre tantes era la companyia Wagner. Però no va ser fins que van connectar Wagner i Prighozin, que el grup Wagner va començar a destacar.  Primer a Síria i posteriorment a l'Àfrica: al Sudan, a la República Centreafricana i a Mali i finalment, a la guerra d'Ucraïna. 

El que diferencia Wagner de la resta d'empreses d'aquest tipus és que ofereix, d'una banda, serveis a gran escala de repressió militar, mentre que disposa d'un múscul financer i empresarial molt fort i, en tercer lloc, té també la cobertura  politicomilitar de l'estat Rus. I és que alhora que és una empresa privada que busca el seu propi enriquiment serveix als interessos i segueix les directrius del govern rus.  Amb l'avantatge per l'estat rus de no implicar-se oficialment en els indrets on opera Wagner i, per tant, podent negar accions que sovint són autèntiques matances. En certa forma estem davant una companyia militar corsària al servei de l'estat rus. Un altre element diferencial respecte a d'altres companyies d'aquest tipus és la fidelitat que ha aconseguit entre els seus integrants, fins al punt que es parla d'una cultura Wagner. 

Aquest equilibri es trenca en el moment que Wagner comença a operar a la guerra d'Ucraïna. Aquesta entrada es va deure a les dificultats de l'estat rus per reclutar soldats. I Prighozin ho va veure com una oportunitat per guanyar pes i passar la mà per la cara a l'estat major rus al qual tenia entravessat des de feia anys. El grup Wagner va aconseguir conquerir pels russos Bahmut i Soledar (Bahmut havia assolit un gran pes simbòlic).  El major èxit de Wagner també marca la fi de Prighozin, ja que l'estat major rus vol controlar Wagner, cosa que porta Prighozin a la rebel·lió i a la fi, a la mort. 

L'última part del llibre ens descriu el procés mitjançant el qual el govern rus pren el control de Wagner.  En primer lloc, del seu múscul militar però també de les seves operacions sobretot a l'Àfrica. 

En resum, estem davant d'un treball periodístic de primer nivell que ens  mostra amb detall tot aquest procés sintetitzat a dalt. I sobretot ens dona una visió precisa de la dimensió del grup Wagner  i de la seva importància real: a Síria, a Centreafricà,  al Sudan, al Sahel i evidentment a Ucraïna. A més ens fa un retrat del funcionament del Kremlin quan utilitza aquest tipus d'empreses per influir en el món, aprofitant un àmbit on ni occident ni la Xina poden competir (oferint serveis totals de repressió).  A més de donar-nos un perfil molt ben travat d'un personatge com Yevgueni Prighozin. Un llibre imprescindible per aproximar-se al funcionament de les relacions internacionals ara mateix. 

Jordi Riu