El cometa Fahrenheit
-
El passat dissabte 14 vam celebrar un acte ben especial batejat com a El cometa Fahrenheit. Es tractava d’ajuntar les dues activitats que té en marxa l’associació cultural El Biblionauta (una entitat que es dedica a la divulgació dels gèneres fantàstics en català): el club de lectura Fahrenheit i el pòdcast Esperant el cometa.
Fet i fet, la vetllada va començar a les 17:30 amb el club Fahrenheit, un club que es reuneix mensualment i de forma virtual per tal de poder-hi incloure gent de tot Catalunya, i vam comentar La història secreta de la Donna Tartt que, casualment, resulta que no és una novel·la fantàstica. No és de gènere fantàstic, però sí que ha inspirat una gran quantitat de títols que han derivat en aquests gèneres i s’ha convertit en la pionera del concepte Dark Academia, és a dir, llibres que s'inspiren en la cultura clàssica i que la seva acció s’instal·la en instituts i universitats americanes principalment riques. I efectivament, a la novel·la de Tartt hi ha aquests ingredients. La novel·la s’inicia amb un pròleg que és un spoiler en tota regla: un grup d’amics ha assassinat a un dels seus col·legues. Però per què? Doncs això és el que descobrirem a la primera part del llibre. A la segona, coneixerem les conseqüències d’aquest acte. A mi, particularment, és un llibre que em va captivar des del primer moment. Els personatges, ben definits (exceptuant-ne potser un parell), fan una evolució molt ben construïda i els arribes a odiar. El context universitari, amb estudiants amb famílies riques i disfuncionals que prenen drogues constantment, ens determina el ritme. Les descripcions de l’entorn, acompanyen les emocions dels personatges i construeixen una narració de gran bellesa. I pensar que és la primera novel·la de l’autora!
I tot i que majoritàriament és una novel·la que va agradar molt, no tots els membres del club van quedar tan extasiats amb La història secreta. Un parell de lectors no el van ni acabar (es tracta d’una novel·la de més de 700 pàgines i si no t’agrada…), no hi van connectar en cap moment. Però aquesta és la gràcia dels clubs, oi? Sentir opinions de tota mena.
-
I justament, un dels temes que vam tractar posteriorment al pòdcast, va ser aquest, quina és l’aportació social dels clubs de lectura o si et poden fer canviar l'opinió d’una lectura. El pòdcast d’Esperant el cometa ens tenia al meu company de La Gralla, el Jordi Riu i a servidora, Marina Santaeugènia, com a convidats. I comptàvem amb les veus principals del programa: el Miquel Codony, l’Edgar Cotes i el Pablo Mallorquí. Amb ells, doncs, vam parlar dels clubs de lectura, de com s’articulen, de si ens agrada que hi vinguin autors, de quins temes hi tractem… I també vam parlar de com ens ho fem per incloure els gèneres fantàstics en una llibreria generalista. Però com que el programa sortirà en uns dies a plataformes com Ivoox i Spotify, no us faré spoilers. Escolteu-lo! Vull mencionar també que vam tenir de públic els lectors del club de lectura i algunes oients més. Tota una experiència.
Per rematar la jornada, vam anar tots plegats a sopar al Gato Verde, una manera divertidíssima de desvirtualitzar-nos i intercanviar lectures i recomanacions. Les nostres piles de llibres pendents han crescut encara més!
Marina Santaeugènia