Discurs sobre el fill de puta

Per amants de la bona literatura amb un toc d'humor àcid, molt àcid. 
 
Avui us porto una petita joia literària de l'inclassificable autor portuguès Alberto Pimenta que no us deixarà indiferents, en especial si sou dels que gaudiu amb l'humor negre. 
 
Que la paraula fill de puta, aparegui en el títol d'un llibre, sobta i justament per això, per la sorpresa i contundència del títol, va ser que vaig començar a fullejar-lo. I ja no vaig poder parar. 
 
Per l'autor, pensar que fill de puta, és només una manera que tenim els humans d'insultar és caure en un gran error. Els fills de puta existeixen i estan per tot arreu... menys als diccionaris. No hi ha cap entrada a cap diccionari ni enciclopèdia que els defineixi, que ens ajudi a identificar-los, però per això, tenim aquest petit assaig, sens dubte i com diu la contraportada, el més important que mai s'ha escrit sobre el tema. En les seves pàgines, trobareu els trets distintius per identificar-los: quins llocs de la societat ocupen, com es complementen i s'ajuden entre ells per poder continuar sent fills de puta, com es perpetuen educant als seus fills (i als nostres) perquè ho siguin tant o més que ells. Trobareu el típic fill de puta que només vol que facis el que ell creu que és millor i aquell altre, que per res del món et deixarà fer el que tu creus que és millor. Respondreu a la qüestió de si un ja neix fill de puta o es fa i, finalment arribareu a la conclusió que, tot fill de puta és per damunt de tot, fill de puta. 
 
En només 100 pàgines (en una horeta us l'heu polit) Pimenta fa una sàtira brutal de la societat i les seves contradiccions, i ens porta a fer una profunda reflexió sobre la condició humana i arribar a comprendre la nostra estupidesa. Segurament, en algun moment de la lectura us aturareu i direu "Ep! N'he identificat un". Aleshores, reflexioneu i penseu si us compensaria ser un fill de puta com ell, amb les preocupacions pròpies dels fills de puta com ara aconseguir fer tot allò que volen, com volen i quan volen i que tu no facis allò que vols, quan vols i com vols tret que a ells els interessi... en definitiva un no viure constant, intentant no deixar-te viure. No seria més fàcil allò de viure i deixar viure?  

Vinga va, intentem no ser fills de puta i estimem-nos els uns als altres una mica més ni que sigui.

Cecili Gil

P.D.: Ho sé, he utilitzat moltes vegades l’expressió fill de puta, però en cap cas ha estat per insultar a ningú. Només feia referència al col·lectiu d’individus del títol del llibre.