Tots els dies arriben. Dos germans es reuneixen un cop a l’any
per posar-se al dia. Una tradició que les seves dones detesten i
que es manté gairebé per inèrcia. De moment, ningú s’ha atrevit
a qu¨estionar-la. Es tracta d’una obra amb petits tocs d’humor
que s’inscriu en el subgènere de “taula parada”. La trobada dels
dos germans i les seves dones al voltant d’una quiche d’espinacs,
un pastís de formatge i diverses ampolles de vi esdevindrà una
acarnissada confrontació. La vetllada acabarà d’una manera que
ningú podrà oblidar.
Postres. Dos éssers desconeguts observen la vida d’una parella
humana: els seus gestos, les seves paraules, els seus conflictes
i les seves absències. Fascinats i perplexos, intenten entendre
què vol dir estimar, cuidar, mentir o sentir. Entre maduixes amb
nata, diàlegs irònics i moments de tendresa, l’obra esdevé un mirall
lúdic i profund sobre les relacions, la comunicació i la pèrdua
de la màgia quotidiana. Una comèdia metafísica, poètica i humana
sobre la felicitat, la fragilitat d’existir i la necessitat urgent
de viure i d’aprendre a estimar.
