Exèrcit Revolucionari Català (ERCA), Front Militar de Catalunya (FROMICA) o Resistència Catalana d'Alliberament Nacional (RCAN) són els noms que van adoptar un grapat de militants de les joventuts del PCE (i), la Unió de Joves Marxistes Leninistes, que s'aplegarien sota aquestes sigles per dur a terme accions de propaganda armada amb l'objectiu declarat d'estimular la lluita independentista i denunciar el feixisme que impregnava l'Espanya posterior a la dictadura.
Aquesta és, doncs, la seva història, i la d'una RCAN que crearien en l'Europa convulsa de finals dels seixanta del segle passat. Un continent recorregut per una «tercera onada revolucionària» que agruparia organitzacions que compartien postulats marxistes-leninistes, antiimperialistes i internacionalistes.
I és també la crònica d'un Estat espanyol que deixava enrere una dictadura per donar pas a una democràcia que mantindria, incòlumes, moltes de les estructures del franquisme. I, no menys important, també és la constatació que, fora de l'àmbit de l'Esquerra Independentista, van existir altres organitzacions que compartien els mateixos anhels i amb qui era possible construir una lluita comuna.
