• SOLO VEO VIOLINES

    INFANCIA ES POESÍA

    OBRERO, SUSANA LA UÑA ROTA EDICIONES POESIA INFANTIL CASTELLA Ref. 9788418782862 Altres de la mateixa col·lecció Altres del mateix autor
    Un lunes de septiembre, una maestra de un colegio público repartió folios y dijo: dibuja un caballo. Al día siguiente, volvió a decir lo mismo. Y al otro. Veinticinco caballos distintos cada día, porque eso es lo que ocurre cuando alguien te enseña a mirar: que el mundo no se repite nunca. En esta ...
    Dimensions: 300 x 230 x 4 mm Peso: 186 gr
    Registra't i guanya punts amb totes les teves compres. Al comprar aquest producte, podràs obtenir fins a 17 punts, amb un valor de 0,85 € per a la teva propera compra.
    Disponible
    16,90 €
  • Descripció

    • ISBN : 978-84-18782-86-2
    • Encuadernació : Rústica
    • Data d'edició : 01/05/2026
    • Any d'edició : 2026
    • Idioma : Español, Castellano
    • Autors : OBRERO, SUSANA
    • Ilustradors : TORTOSA, JAVIER
    • Nº de pàgines : 98
    • Col·lecció : LIBROS QUE NI PINTADOS
    • Nº de col·lecció : 7
    Un lunes de septiembre, una maestra de un colegio público repartió folios y dijo: dibuja un caballo. Al día siguiente, volvió a decir lo mismo. Y al otro. Veinticinco caballos distintos cada día, porque eso es lo que ocurre cuando alguien te enseña a mirar: que el mundo no se repite nunca.

    En esta clase hay eclipses de abuela y hoteles para erizos. Hay una aldea de muñecos de nieve en la que un día tocó la lotería, caracolas que traen ruido de océano y una golondrina que es, al mismo tiempo, un trozo del Guernica y una directora de orquesta.

    Hay, sobre todo, niñas y niños que descubren que dentro de un lápiz caben maravillas.

    Susana Obrero lleva a su aula a Safo y a Miguel Hernández, a Gloria Fuertes y a Alejandra Pizarnik, a Gabriela Mistral y a Antonio Gamoneda. Los trae como quien trae fruta para el recreo: con naturalidad, con alegría, convencida de que un verso de Francisca Aguirre o una pregunta de Juan Ramón Jiménez pueden cambiar la manera de estar, de percibirnos e interpretar el mundo.

    Solo veo violines es el diario de un año en que una clase de primaria aprendió que la poesía no vive en los libros de texto. Vive en las piedras que escoges en la playa, en la piel de un plátano, en el sonido que hace la palabra copo cuando la pronuncias despacito.

    A final de curso, la maestra preguntó con los brazos abiertos: «Y ahora, ¿qué sois?».

    Ya sabes la respuesta.

Aquest lloc web emmagatzema dades com galetes per habilitar la funcionalitat necessària de el lloc, inclosos anàlisi i personalització. Podeu canviar la seva configuració en qualsevol moment o acceptar els paràmetres per defecte.

política de cookies

Essencials

Les galetes necessàries ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l'accés a àrees segures de la pàgina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes galetes.


Personalització

Les galetes de personalització permeten a la pàgina web recordar informació que canvia la forma en què la pàgina es comporta o l'aspecte que té, com el seu idioma preferit o la regió en la qual vostè es troba.


Anàlisi

Les galetes estadístiques ajuden als propietaris de pàgines web a comprendre com interactuen els visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació de forma anònima.


Marketing

Les galetes de màrqueting s'utilitzen per rastrejar als visitants en les pàgines web. La intenció és mostrar anuncis rellevants i atractius per a l'usuari individual, i per tant, més valuosos per als editors i tercers anunciants.