Lluís Domènech Girbau, estudiós de l’obra dels seus tres predecessors (Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura, i Lluís Domènech i Torres) i autocrític amb la seva pròpia, analitza la nissaga dels Domènech des de l’origen, en el context de la Primera República (1873-1874), la monarquia (1874-1931), la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931), la Segona República (1931-1936), la Guerra Civil (1936-1939), una altra dictadura (1939-1977) i la democràcia (del 1977 endavant), una aventura històrica més enllà de la producció arquitectònica, que no deixa de ser una resposta, conscient o subconscient, a aquest context.
