Per primera vegada en català, es publica una de les cròniques més apassionants del segle XIX. L’any 1878, quan el Japó tot just s’obria al món després de dos segles d’aïllament, una dona de salut fràgil, però amb un esperit indomable, va emprendre sola una aventura extraordinària per indrets inexplorats, molt allunyats de les rutes occidentals. L’escriptora i fotògrafa Isabella Bird va recórrer pobles de muntanya, terres fangoses i comunitats rurals que preservaven els seus costums ancestrals. Es va desplaçar a peu, a cavall, en kuruma, sampan o amb qualsevol mitjà precari. Ni la seva fragilitat física ni les incomoditats constants, com ara les puces, la manca d’intimitat, un menjar poc familiar, les barreres culturals o la curiositat de multituds locals que l’espiaven per ser la primera estrangera que veien, van impedir-li descriure amb precisió i sensibilitat la vida quotidiana d’un arxipèlag encara ignot a Occident.
A l’illa de Hokkaido, va conviure amb la tribu aborigen dels ainus i en va deixar un testimoni etnogràfic d’un valor incalculable, sent la primera dona occidental que en documentava l’experiència. El llibre recull les cartes que Bird va escriure al llarg de la travessa. Aquesta edició inclou les il·lustracions de la versió original, fotografies de l’època, un glossari de termes japonesos i un altre de mots ainus anotats per l’autora. És un document únic, viu i commovedor sobre un Japó llunyà, narrat amb una veu que encara avui sorprèn per la seva llibertat i lucidesa.
