“M’estàs dient la veritat? Això que m’expliques és massa bèstia!”
Molts de nosaltres hem fet aquest requeriment a un familiar, amic, company o conegut quan ens ha comunicat una notícia que desbordava els nostres marges habituals de confort. Quan dubtem, si no acabem de veure-ho clar, què pitjor que trobar-nos envoltats per la boira?
Boira és el que van trobar l’Eva i en Robert mentre caminaven damunt la serralada del Mendiaundi, al Pirineu navarrès. Els sentits, anul·lats i tota la confiança posada en un petit aparell dotat d’una pantalla on es dibuixava una minúscula fletxeta, damunt un mapa virtual. En Robert se’n va sortir, però l’Eva... On és l’Eva? Sabeu on és l’Eva? —clama al cel en Robert.
L’Abel rep la trucada desesperada del seu amic, feia setmanes que no en sabia res. Entre plors i crits, li demana el vingui a trobar a un poblet de Navarra, Auritz, on s’està des de fa una setmana, per intentar de localitzar la seva parella, l’Eva. El missatge d’en Robert és farcit de paraules sense sentit, però malgrat l’absurd del relat, no s’ho pensa dues vegades i se’n va a trobar-lo.
L’Eva, l’amor d’en Robert, un encant de noia, desapareguda. Malgrat el poble sencer s'ha bolcat en la recerca, els resultats són descoratjadors, passen els dies i l’Eva no apareix. L’Abel, comença a dubtar del relat de l’amic.
