Els Assaigs dispersos ens permeten fer una mirada en l’evolució del discurs assagístic de Fuster de 1948 fins 1991. Quaranta anys d’escriptura on apercebem continuïtats i discontinuïtats tant d’estil com de llibertats formals, de motius temàtics o de referències presents, algunes gairebé des dels inicis, moltes altres apareixen en posterioritat en la seua creació. L’assaig és el gènere vehicular on Fuster ens mostrarà el pensament i el projecte d’allunyar-nos de les mixtures ideològiques i de desintoxicar-nos de les metafísiques a l’abast. Així, l’estil, la seua llengua de creació serà un mecanisme higienitzador adreçat a eliminar els gèrmens nocius de tot dogmatisme i de les estratègies enganyoses del poder. La seua obra, des d’aquest punt de vista, és una conversa que indueix a participar el lector. I l’aspecte estilístic, també és un diàleg: obert, provocador, relatiu, suggeridor, discontinu, amé.
