Tenir set i sadollar-la: és d’això que José Tolentino Mendonça parla en les reflexions ofertes durant els exercicis espirituals que va dirigir, en la quaresma de l’any 2018, al papa Francesc i a la Cúria romana, i que ara es recullen en aquest volum.
És la set veritable: la set de les perifèries del món; la set del qui s’està morint; la set que és dolor de l’ànima, última vulnerabilitat d’una vida que no troba el desllorigador. És la set que constitueix la malaltia de la insatisfacció perenne, presoners de la mercantilització del desig; però també és la set que ens fa moure, que ens esperona a emprendre un nou viatge existencial. Però per damunt de tot, el que Tolentino vol posar en relleu és l’oportunitat que ofereix la set de creixement humà i espiritual, de la qual en rastreja l’empremta en les Escriptures, però també en la literatura i en la poesia.
Es tracta d’un llibre determinant que guia les reflexions de l’Església sobre el món. Un document d’una bellesa i originalitat insòlites.
