L'obra de Carlos Pérez Siquier (1930) destaca en el panorama espanyol i internacional com a peça fonamental en la forja de la modernitat fotogràfica i la professionalització del mitjà a Espanya, en primera instància des de postulats pròxims al neorealisme i, més endavant, com a pioner de la fotografia en color. En tots dos vessants, Pérez Siquier actua des d'una privilegiada posició luminal i amb una mirada singular, plenament conscient de la seva autoria malgrat haver partit des d'una concepció intuïtiva de la fotografia, llunyana de qualsevol formació acadèmica. Premi Nacional de fotografia en 2003, el fotògraf ha creat un corpus fotogràfic que s'endinsa de manera tangencial i al temps profunda i mordaç en els debats del seu moment.
