Aquest llibre és especial. L’autor, en boca de l’anciana Conxita Lleonart, la dona que despertava marmotes, convida el lector a qüestionar el seu propi punt de vista sobre tot plegat. És difícil que les reflexions del llibre deixin indiferent a qui les llegeixi amb un mínim d’obertura mental.
La intenció és remoure i provocar el dubte sobre les pròpies opinions, per tal de deixar oberta la porta a l’aprenentatge doncs, com ja afirmava Aristòtil: «El dubte és el principi de la saviesa».
La característica més sorprenent del llibre és que no es pot acabar mai. Conté múltiples capes de significat, i cadascú accedeix a la capa que li correspon en funció del seu propi grau de creixement interior. Quan s’accedeix a un grau superior, com per art de màgia, moren els vells significats i en neixen de nous, convertint l’obra en un verdader instrument de mesura de la pròpia evolució personal.
La dona que despertava marmotes va dirigit a qualsevol persona que tingui interès en fer una pausa de la hipnòtica rutina mecànica diària, i plantejar-se si una nova manera de viure i de relacionar-se amb el món, amb els altres i amb un mateix, és possible.
Una obra de lectura fàcil i amena. Gràcies a la seva estructura, es pot llegir en qualsevol moment, sense que sigui necessari retenir cap fil argumental, i sense importar per quina pàgina es comenci.
Sigueu benvingudes i benvinguts a la comunitat de marmotes de Sant Feliuet.
