Atles de l’oblit parla d’uns racons de la memòria, del paisatge
i de les emocions que, com un quadre impressionista farcit
de petites pinzellades, han configurat una percepció de la
realitat i una manera de ser. Mitjançant un viatge que porta
l’autora al cor d’un territori, el Baix Segre, i a la vida d’uns
personatges, potser ja majoritàriament oblidats, en aquest
llibre es fa un exercici voluntari de recordar per comprendre.
Perquè quan una persona deixa de viure en un lloc i, per tant,
engega un cert camí d’oblit, o veu com son pare comença a
oblidar per culpa d’una malaltia que se’l menja, pot ser que
aquesta persona adquireixi la clara consciència que tornar
sempre resulta impossible i quan hom té aquesta certesa tan
sols queda entomar qui som i on som de nou.
