Després dels seus quatre llibres de poemes anteriors,
Josep Maria Nogueras publica Transparent, un títol que
remet a una forma d’apropar-se al territori del viure i de
les emocions des d’una mirada que defuig qualsevol mena
d’opacitat, lluny de la fosca i els enganys que ens dificulten
la trobada amb l’essència de les coses (els afectes, la
natura, la celebració de l’instant present…), circumstància
que resulta factible, a parer de l’autor, únicament quan
ens permetem ésser des de la claredat, des de la transparència.
Pel que fa a la forma, la voluntat de Nogueras
de cercar una poètica poc carregada d’artificis formals i
de retòrica apunta també en aquesta direcció.
