El poemes inclosos a Òsties són cops de puny a l’aire, versos reactius llançats sobre llibretes i paperots al llarg de deu anys, que m’han servit per arrencar espines, mitigar atacs de ràbia, prendre represàlies o simplement entendre alguna cosa del que passava dins meu. Alguns han pres la forma d’aforismes, altres de crits, sentències o cançons que he anat depurant i sintetitzant per equiparar-los a les hòsties que els han causat.
El títol del llibre vol mantenir l’accepció oral de la paraula, ja que es tracta de poemes pensats per ser llegits en veu alta, per ser dits, cridats o cantats. Per això he eliminat la “h” muda, una lletra que, en aquest cas, només existeix sobre el paper, ja que oralment no té presència ni funció. M’agradava la idea del títol com un crit, com un cop, com alguna cosa que fes mal als ulls i a les orelles, i això és Òsties
