La Judith ens passeja per les pàgines de la seva biografia des de la maduresa d'un fruit dels d'abans: plena de textures, amb les marques de les pedregades gravades a la pell, a carn viva. I ens esclata a la boca a la primera queixalada amb una pirotècnia d'experiències vitals. És el Cicerone de les seves pròpies emocions i ens les mostra sense racança: diàfana i en calma.
No us espereu, per tant, deliris de grandesa en els poemes que us esguarden. Sinó les coses de sempre, les de veritat, les que pasen, les que ens passen...amb una mirada que toca de peus a terra i que arrela sobre els llocs que l'han vist créixer i la gent que l'ha gaudit.
Del pròleg de Gerard Vilardaga
