David Caño no es deixa dominar per la "idea", sempre imperiosa, sinó que, ben al contrari, és ell qui la provoca, la desferma i l'expressa mitjançant un llenguatge precís i subordinat. Aquest text tendeix a substituir la realitat - essencialment aparent - per una obra provisional. Llavors, apareix un món singular, gairebé oníric, i l'autor abandona la seva professió merament racional per adquirir la condició sospitosa de mag, és a dir, d'un déu minúscul, constructor d'un infinit de dimensions humanes.
Màrius Sempere.
