Els poemes d'en Lluís desconeixen feliçment les cavitats toràciques i ls pleures. Les imatges curullen els cranis, els paisatges, les còrnies.
I a dins, les bèsties es rebolquen, la selva avança, el temps llisca, els rius ressegueixen els grans boscos, els nans de guix poblen els jardins, el Frankfurt Volga de l'Hospitalet prospera, Occident cau, els fluids, la suor i el fang es barregen i els amants s'estimen.
I mentrestant, la natura ignora la pietat; i la intempèrie, els homes que criden, canten i moren i fan literatura.
Irene Solà
