La figura de l'avar ha estat objecte d'atenció literària
des del començament de la tradició occidental.
Molts personatges l'han encarnat: Euclió a l'obra
de Plaute o Arpagó a la de Molière però, a tots ells
els manca la humanitat de la creació goldoniana i
provoquen el nostre rebuig, incapaços d'inspirar la
més mínima empatia. A diferència de Molière qui,
un segle abans, exposa amb el seu avar un vici extremadament
destructiu, Goldoni ens mostra un
personatge que respon al raonament i que és capaç
d'arribar a un compromís final. En aquesta obra, al
igual que a la resta de producció de l'autor, preval
finalment la voluntat de la dona, una dona valenta,
amb idees i opinió pròpia, que s'adiria amb els
ideals de la Revolució. L'avar de Goldoni ha estat
considerada una petita obra mestra d'un sol acte,
i tal i com el mateix autor diu al respecte:"si algú
creu que és fàcil i que requereix menys estudi que
una comèdia de tres o cinc actes s'enganyaria moltíssim."
