Mar i cel (1888) representa el moment culminant de la tràgedia en vers de temàtica històrica de Guimerà, que a partir d'aquest moment es decanta cap a un teatre de caràcter realista i naturalista. L'obra narra l'amor impossible d'una cristiana captiva, Blanca, i el pirata morisc que l'ha capturat, Saïd. La societat els ha col·locat en mons oposats i irreconciliables, però ells s'hi rebel·len i opten per seguir la seva passió, costi el que costi. Conté una introducció, notes i una proposta didàctica a cura de Sergi Marí.
