«Vida senzilla, pensament correcte. La recerca humil, gairebé espontània, i sense pretensions de l'esbargiment vital (radicalment necessari) ens condueix, sense presses i amb fermesa, a la festivitat i a la celebració, que és on ens encamina, sense dilatacions, la poesia nuclear d'en Tomàs Arias» —ens diu Toni Gol a l'epíleg del llibre Romanços.
Som davant d'una revolució poètica imparable, de forma, però també de fons, «un fons que despulla l'home, un fons que qüestiona l'home i, sobretot, que qüestiona la seva racionalitat i la seva maleïda modernitat autosuficient i esnob.»
«La poesia fèrtil i penetrant d'en Tomàs Arias neix d'una comicitat histriònica, grotesca i, indiscutiblement, portentosa, que a través dels seus girs crida en silenci "Aquí teniu l'home!", un home que els versos de l'autor mostren en tota la seva magnanimitat i en tota la seva misèria, en tota la seva glòria i en tota la seva tragèdia, en definitiva: l'home nu.»
