La gavina (1896), L'oncle Vània (1897), Tres germanes (1902) i El jardí dels cirerers (1903) són les obres mestres indiscutibles dins la producció dramàtica d'Anton P. Txèkhov: quatre peces que van canviar el curs de la tradició teatral russa, europea i nord-americana. Perquè Txèkhov, per primera vegada, hi va renunciar a desenvolupar una acció dramàtica convencional i es va concentrar en la pintura d'atmosferes, i així va aconseguir que, per sota del text, sense fer-se mai explícita del tot, es reveli sempre el que en podríem dir la vida soterrada: l'autèntica vida interior dels personatges, els estats d'ànim d'uns homes i unes dones que, amb més o menys angoixa i amb més o menys resignació, assisteixen a l'acompliment del destí que els ha correspost mentre observen la decadència del seu món amb l'esperança d'entreveure'n un de millor.
