A Contes d'un filòsof i Contes de glòria i d'infern, publicats
els anys 1908 i 1911 respectivament, d'una
gran originalitat en el context de la literatura catalana
del temps, la influència perceptible d'Edgar
A. Poe, Guy de Maupassant i Villiers de l'Isle-
Adam imprimeix caràcter a unes narracions que
circulen pels marges del misteri i el sobrenatural.
La voluntat provocadora arriba als màxims nivells
en els contes d'inspiració bíblica, agosarades versions
de passatges i personatges del Nou Testament,
i en els que s'ocupen de la bogeria, en què
aprofita l'experiència com a psiquiatra de mentalitat
i pràctica molt avançades per al seu temps.
