D´aquesta versatilitat neix la capacitat per confondre els gèneres disfressant de documental la ficció o la ficció d´assaig, però dominant a la perfecció els mecanismes de la narrativa. El bigoti n´és un magnífic exemple. Després d´un inici marcat per l´ambient de comèdia, passem al melodrama, que bé podria acabar en tragicomèdia. Si no ho impedís el final sorprenent que corona aquest magistral retrat de la condició humana. Un dia decideixes afaitar-te el bigoti que has lluït durant deu anys. Vols sorprendre la dona i els amics, gaudir del joc, les reaccions i els comentaris. Però la teva dona no s´hi fixa i els teus amics no recorden haver-te vist mai amb bigoti. La realitat es deforma, la memòria flaqueja i el teu món es comença a esfondrar. La simple afaitada serà el primer pas cap a una onada de pànic que et portarà molt lluny. Potser volen fer-te creure que has perdut el cap? La broma es converteix en una perillosa falla que creix al teu voltant a una velocitat vertiginosa. S´esmicola la confiança en tots els que t´envolten i, amb un canvi brusc de perspectiva, fins i tot acabaràs dubtant de l´existència de la teva ciutat. El bigoti és un sorprenent joc de prestidigitació literària que s´encamina cap a l´horror. Un intens vertigen, un viatge en espiral.
