El franctirador no pertany a cap exèrcit ni observa cap disciplina. Lluita tot sol. No forçosament a grans guerres, sinó massa sovint al combat quotidià contra les obsessions de sempre: el desamor, el fracàs, l’oblit, la mort. Guanyi o perdi, els seus actes són sempre prou eloqüents. Després de Zugzwang («Una petita joia literària», Marc Capdevila, Avui), Eduard Márquez ens ofereix a L’eloqüència del franctirador una nova mostra del seu tarannà narratiu i estilístic. Divuit històries per desxifrar la lletra menuda de la realitat des d’una òptica tan personal com imprevisible. Divuit lluites en solitari colpidores com un tret.
«Sigui com vulgui, el nom d’Eduard Márquez haurà de constituir a partir d’ara una referència ineludible per als amants de la singularitat literària.» Josep Maria Ripoll, Serra d’Or
«És un llibre que se situa al marge—no en contra—dels corrents narratius dominants. En lloc d’anar a buscar el lector a qualsevol preu, Márquez invita a entrar en un artifici literari que recrea un món propi, amb una estètica coherent i compacta i un estil implacable que és microcirurgia d’alta precisió.» Ramon Solsona, Avui
