«Fàbrica de metàfores, fonament d’una ciència precària, indispensable per a la metafísica, per a la retòrica i per a la poètica, l’analogia travessa la història de les diverses formes del pensament. La seva presència a tot arreu no s’esgota mai. Tot està poblat d’analogies: els diàlegs, els discursos, els desenvolupaments del lógos, l’instant en què el propi lógos es desintegra o aquell altre instant en què recupera la seva consistència. I això és cert fins al punt que potser caldria parlar d’un sentit analògic inherent a l’ésser humà.» A través de l’estudi de les poètiques de Lautréamont, Breton i Roussel i de l’anàlisi de l’analogia en tots els seus vessants, Maurici Pla desenvolupa en aquest assaig una tesi de principi: que el caràcter constitutivament proporcional de la realitat i la desmesura que en sorgeix de la confrontació poètica són les fonts inesgotables d’on brolla la pràctica sempre renovada de la imaginació literària.
