«En la lectura, l’amistat torna de sobte a la seva primera puresa. Aquests amics, si passem la vetllada amb ells, és veritablement perquè en tenim ganes. A ells, almenys, sovint ens reca deixar-los. I quan els hem deixat, cap pensament d’aquests que fan malbé l’amistat: ¿què han pensat de nosaltres? ¿Potser ens ha faltat tacte? ¿Hem agradat?—i la por de ser oblidats per un altre. Tots aquests tràngols de l’amistat expiren al llindar d’aquesta amistat pura i tranquil.la que és la lectura.»
El 1906, Marcel Proust (1871-1922) va escriure Sobre la lectura, que si bé va ser pensat inicialment com un prefaci per a la traducció que va fer de Sèsam i els lliris de John Ruskin, va obtenir immediatament, per la seva densitat i riquesa, un gran ressò com a assaig independent. Aquest text—que Proust va recollir posteriorment a Pastiches et Mélanges—és una defensa apassionada de la lectura i una reflexió sobre el poder que tenen els llibres en la nostra vida. Preludi—sovint paral.lel—de l’estil de la Recerca, conté el germen essencial de la seva teoria estètica.
