El Japó viu immers en un període de canvis, i una de les evidències més palpables d'aquesta etapa tan convulsa la trobem en la seva política exterior i de seguretat. Oblidada durant anys pel paper que el Japó desenvolupava com a "nació comercial”, la política exterior nipona torna a tenir un espai en la disciplina de les relacions internacionals. Aquest Manual pretén analitzar els condicionants interns de la política exterior japonesa; els seus actors principals , les normes rectores de la diplomàcia japonesa i els debats existents sobre quin ha de ser el paper del país en el nou segle. A més s'estudia l'evolució de la seua política exterior , des de la política d'aïllament del període Tokugawa, passant per la creació del Japó de la Restauració Meiji, fins l'adopció de la Doctrina Yoshida durant la guerra freda. En la darrera part del llibre s'analitzen quins són els reptes i amenaces que condicionen la diplomàcia japonesa en el nou context de postguerra freda. Entre aquests reptes figuren la reforma de la Constitució Pacífica de 1947, el repensament de l'aliança amb els EUA, el problema amb el règim de Corea del Nord, o les complexes relacions amb la Xina.
