Al llarg de tres generacions, la família Cusiné ha deixat una petja inesborrable en la història castellera. Així, Josep Cusiné Esclasans, fill de Fèlix Cusiné Dolcet _el primer gran aficionat de la nissaga i fidel seguidor de la Vella de Valls_, va ser un dels capdavanters del primer intent seriós de crear una colla castellera a Vilafranca del Penedès, als anys vint del segle passat. Dels seus dos fills, Vicenç va ser un dels primers membres del cos tècnic dels Castellers de Vilafranca i un incondicional dels Nens del Vendrell, mentre que Fèlix es va convertir en un reconegut cronista i estudiós, compromès en la preservació i difusió de la memòria castellera en uns temps molt difícils per a la cultura catalana. Però el llibre va molt més enllà d’una crònica familiar. Els autors han tingut cura de situar els quatre biografiats en el seu context casteller i això els ha dut a investigar a fons els cent anys compresos entre 1876 i 1976 i a treballar amb documents inèdits, sobretot premsa, testimonis orals i imatges. El resultat és un treball amè i rigorós que, a més de posar al dia molts aspectes, fa noves i valuoses aportacions a la història castellera, com ara el coneixement dels nuclis d’aficionats vilafranquins dels anys vint i trenta del segle xx, la fundació i primers anys de vida dels Castellers de Vilafranca i les seves relacions amb els Nens del Vendrell i les colles vallenques, que aleshores pugnaven per l’hegemonia castellera.
