La Catalunya medieval va ser una terra de castells i el castell del Temple de Barberà de la Conca constitueix un bon exemple de l'evolució de les fortaleses catalanes, des del començament de la seva construcció a mitjan segle xi. Arribats al segle xii, el castell, juntament amb el districte que hi estava associat, va passar a ser propietat de l'orde del Temple i, un cop extingit aquest, va passar a mans de l'orde de l'Hospital. Aquests ordes constitueixen els exemples més representatius de les institucions religiosomilitars creades en el marc de les croades que es van establir a la Catalunya medieval, on van disposar d'extenses propietats. Aquest estudi fa un repàs a la història del castell del Temple en el període medieval. Es presenta l'evolució de l'arquitectura i es relaciona amb l'evolució de la societat, amb els successius propietaris que posseïren la fortalesa i amb la incidència que va tenir sobre la comunitat pagesa establerta a la seva vora. Amb l'ajut de reconstruccions virtuals de l'arquitectura, del mobiliari que hi va haver i fins dels personatges que hi van fer estada, l'autor proposa l'acostament del lector a l'edat mitjana catalana.
