Un problema de salut pública, sobretot entre adolescents i joves, i un perill per a la democràcia. Així descriuen les xarxes socials Cristina Fernández Rovira i Santiago Giraldo Luque, investigadors de l'economia de l'atenció. És fals que els joves puguin controlar l'ús que fan de les xarxes perquè la majoria se'n declara addicte; també és fals que les xarxes fomentin la socialització perquè no creen vincles, sinó relacions superficials. A més, està provat que causen ansietat, desordres alimentaris, baixa autoestima, insomni i estrès; i han projectat la fama, la violència, l'odi i la pornografia com valors socials que cal reproduir. Per totes aquestes raons, cal que la societat reclami mesures de protecció. És el reconeixement dels drets digitals, dels neurodrets o drets relacionats amb la salut mental. Perquè la humanitat té dret a la desconnexió.
