Ara està molt de moda el sexe ràpid, ocasional, el plaer pel plaer i oblidar-se de l’amor... Ja sabeu, els singles estan de moda. Però, què passa amb els singles que només saben practicar el sexe amb amor? La Natàlia n’és un d’ells però no per això vol prescindir del sexe. A través del seu blog que escriu en hores de feina esquivant a la seva malhumorada jefa o després d’alguns dels seus actes quotidians que s’acaben complicant més del compte, la Natàlia ens acabarà endinsant a la seva vida i fent-nos còmplices dels seus conflictes, dubtes i epopeies amoroses en busca del sexe amb amor.
Que qui és la Natàlia? Deixa que t’ho expliqui ella mateixa:
“...Em dic Natàlia (com segurament ja haureu deduït pel nom del blog), tinc 25 anys, em queda una assignatura que porto arrossegant des de primer curs de la carrera per ser una llicenciada en publicitat (bé, ara amb això del pla Bolonya potser ni en seré, de llicenciada... però no ve al cas), estic treballant de becària en el departament de màrketing d’una multinacional des de fa tres anys, estic soltera i encara no m’he independitzat.
Com podeu apreciar, no tinc res d’especial. Ni tan sols sóc especialment guapa com perquè us pugui interessar entrar en aquest blog més que en qualsevol altre (no espereu trobar-hi fotografies fetes davant d’un mirall i enfocades des de dalt on no es veu la meva cara però si els meus pits eh!!). Fins i tot us recomanaria que no hi entreu perquè acostumo a ser caòtica, desordenada i despistada, dic el primer que em passa pel cap i la meva vida és moooolt avorrida, especialment des que estic soltera (ara que hi penso, per què coi he obert aquest blog si la meva vida és tant avorrida? Potser precisament perquè m’avorreixo massa!).
Ja sé que actualment els solters (els singles com es diu ara) s’ho haurien de passar bomba perquè, si no fos perquè encara la majoria dels envasos del súper van de dos en dos i el menjar es segueix fent malvé a la nevera, els viatges segueixen fent ofertes de 2x1 i encara et pregunten estranyat si només vols comprar una entrada al cine si vas sol i et diuen que ja arribarà el teu moment quan no tens acompanyant pels casaments... Val, és veritat, actualment, els singles només són singles quan parlem de sexe, per la resta segueixen sent solters (amb la clàssica definició de solters d’or o solterones amargades).
Però què passa amb els solters que són els reis del fastsex?? Aquests si que s’ho passen bé, amb la llibertat sexual i la predisposició en ambdós sexes de follar (perdó) practicar sexe sense cap tipus d’implicació emocional: intercanvi pur i dur de sexe per plaer. Això si que és vida no? Doncs no! Per mi no, jo m’avorreixo enormement des que vaig deixar al meu únic nòvio (que em va enganyar amb una altra i que ja us explicaré algun altre dia) perquè jo sóc d’aquell estúpid % de solters que prefereixen el sexe amb amor. Si, absurda idea romàntica en el segle XXI que el sexe és més bonic quan hi ha amor.
El problema és que sóc una soltera tradicional, d’aquelles que no saben lligar, que els hi fa vergonya entrar als tios i que aquests locals tant moderns per a singles m’espanten més que produir-me interès.
Ah! I sobretot perquè sóc estúpidament romàntica i el sexe sense amor no se m’ha donat mai bé, que ja ho vaig provar i no va anar massa bé. Si, si, és el colmo dels singles, que estigui de moda el fastsex i que tu siguis dels que prefereixin el sexe amb amor...”
