Els pares de la Sandra no són allò que en podríem dir uns pares professionals. Són molt joves, i sovint té més sentit comú i més capacitat organitzativa la filla que els seus progenitors.
A l’escola la Sandra se sent diferent. No hi té amics, l’Aina i la Bet són insuportables, de vegades es distreu del que passa a la classe... sort d’en Martí, amb ell sí que s’ho passa bé. I és que la Sandra és tímida, molt tímida, i poruga, molt poruga. Seran els seus amics monstruosos -un gos zombi, un gat mòmia, una tortuga Frankenstein, i unes periquites fantasma- els que ajudaran la Sandra a veure-hi clar, malgrat la son que li fan passar.
